El paper de l'psicòleg penitenciari és força important en la societat d'avui dia. Gràcies a la seva tasca, la gran majoria de delinqüents aconsegueixen rehabilitar-i integrar-se en la societat. La seva tasca no és gens fàcil ni senzilla ja que han de tractar amb persones que han comès algun tipus de delicte dels considerats greus.
No tothom val per desenvolupar aquest tipus de treball ja que experimentaran en les seves carns el pitjor de la naturalesa humana. En el següent article et vam parlar més detingudament del que és un psicòleg de presons i de les funcions que tindrà.
Quines funcions té un psicòleg de presons
El psicòleg de presons va a desenvolupar les seves funcions en dos àmbits ben diferents: un al pericial i un altre amb una major intervenció.
- En el primer d'ells el psicòleg es dedica a realitzar un diagnòstic a nivell mental de l'delinqüent, a més de realitzar diversos informes que ha d'enviar a l'jutjat. El paper de l'psicòleg penitenciari cobra especial importància quan l'acusat entra a la presó. Allà ha de fer-li un seguiment continu per saber en tot moment la seva evolució a nivell mental. Aquests seguiments són claus a l'hora que el jutge decideixi reduir la condemna i atorgar-li certs permisos.
- El segon àmbit és la d'intervenció. Gràcies a això, el psicòleg penitenciari té potestat per iniciar un tractament específic que pugui ajudar a l'reclús a recuperar-se de qualsevol problema que pugui tenir com és el cas de certes addiccions o trastorns mentals. El tractament pot ajudar a l'condemnat a recuperar-se de la situació i d'aquesta manera aconseguir rehabilitar-se.
Competències pròpies de l'psicòleg de presons
El psicòleg de presons va actuar en les següents competències:
- És l'encarregat d'estudiar a fons les diferents personalitats dels delinqüents.
- Es ajuda de diferents eines de tipus psicològic, que l'ajudin a redactar un informe d'acord amb l'estat mental de l'acusat.
- També té el paper d'orientador a nivell educatiu i laboral de l'delinqüent, perquè puguin fer diferents activitats dins de el centre penitenciari.
- Pot realitzar diferents teràpies ja sigui a nivell individual com col·lectivament.
Requisits a l'hora d'optar a un lloc de psicòleg penitenciari
Si a una persona desitja presentar-se a concurs i optar a una de les parades de psicòleg penitenciari ha de reunir una sèrie de requisits:
- Ha de complimentar una sol·licitud per accedir a les proves selectives que ofereix l'Administració Pública.
- Pagar les taxes corresponents per poder realitzar els diferents exàmens.
- presentar el títol de llicenciat en Psicologia.
- No haver estat a la presó més de tres anys.
En què consisteixen les oposicions a psicòleg penitenciari
Per optar a un dels llocs oferts, els candidats han de superar dues fases ben diferenciades: una és la avaluació i una altra és la de selecció. En concret és una prova teòrica i una altra més enfocada a les pràctiques. En el cas de la prova teòrica, l'aspirant haurà de superar quatre exercicis que sumen a la nota final.
Si la persona és un dels escollits i aconsegueix superar la prova teòrica passa a realitzar una sèrie de pràctiques que es divideix en dues parts: un curs de formació en tècnic penitenciari i un treball en pràctiques dins de el centre penitenciari. Si la persona aconsegueix superar aquesta darrera fase podrà entrar a formar de el cos penitenciari, concretament com a psicòleg de presons.
Un últim aspecte a recalcar és el sou o retribució que va a percebre una figura com és el psicòleg de presons. Com a regla general aquest càrrec de l'Administració Publica va a percebre uns 2000 euros bruts a el mes més dues pagues extraordinàries. De tota manera, això és una estimació aproximada ja que el sou pot variar segons la localitat d'Espanya en la que exerciti el càrrec.
En definitiva, el psicòleg de presons és un lloc no molt conegut encara que la seva importància és vital, sobretot en el cas que la persona que ha delinquit aconsegueixi rehabilitar-se i reintegrar-se en la societat. Es tracta d'un càrrec que requereix d'una empatia important i de certes habilitats socials a l'hora de congeniar amb persones que han pogut cometre algun tipus de delicte.