Sí, sona una mica «boig», però és la queixa a la qual s'està enfrontant el Ministeri d'Afers Exteriors per oferir als seus estudiants pràctiques a l'estranger sense assumir les seves corresponents sous ni altres despeses. Segons aquests estudiants, «Només poden optar a una educació de qualitat aquells alumnes els pares puguin permetre pagar totes les seves despeses a l'estranger».
Aquests alumnes dels últims cursos de Relacions Internacionals, Dret i Economia o Ciències Polítiques que vulguin optar a aquests llocs, han hagut de llegir en l'oferta el següent: «Es recorda que els aspirants concorren a aquestes pràctiques en els termes habituals: amb caràcter no remunerat i assumint les seves despeses d'allotjament i manutenció, així com d'assegurança mèdica durant la seva estada».
Òbviament, el Ministeri d'Exteriors ha atribuït a la falta de pressupost el no poder pagar aquestes despeses, com sí que van poder fer-se càrrec anys anteriors altres governs.
Algunes carreres tenen com pràctiques externes un total de 300 hores que l'alumne ha de complir obligatòriament. No obstant això, en altres, s'ha incrementat aquest nombre d'hores, passant de les 300 a les 500.
Cada dia que passa se'ns ofereix un ensenyament i educació pública menys pública (valgui la redundància). Quines diferències existeixen encara entre les universitats privades i les públiques? Puja el preu per crèdit en totes les universitats, cada vegada hi ha menys beques (Wert va concedir 258 milions menys en beques durant el seu mandat), se suprimeix el programa Erasmus + que atorgava 100 euros més als millors estudiants, hi ha menys professors i no se substitueixen en les seves baixes, etc. Una infinitat de punts que et fan reflexionar sobre el futur de l'ensenyament espanyol i de qui podran accedir a una formació de qualitat ... ¿Haurem de estalviar un dineral per poder pagar-los el dia de demà als nostres fills una carrera en una universitat pública com passa actualment amb l'ensenyament privat?