Iniciar una carrera universitària és una experiència que ofereix una oportunitat per ampliar el coneixement. Hi ha diferents factors que intervenen d'alguna manera en la decisió final. És freqüent que l'alumne consideri diverses alternatives abans de fer la matrícula en un programa específic. Doncs bé, és habitual reflexionar sobre el nivell de dificultat d'un procés concret. Algunes carreres destaquen pel seu alt grau de complexitat. És a dir, els estudiants afronten rutines exigents d'estudi per aprovar els exàmens.
Tot i això, la percepció entorn del nivell de dificultat d'un itinerari acadèmic també té un component subjectiu. És a dir, una persona que estudia una carrera que li resulta veritablement vocacional, té més nivell d'atenció, implicació, motivació i compromís. L'alumne gaudeix quan repassa un tema interessant. Per aquest motiu, és positiu que un alumne rebi orientació i suport per descobrir una carrera que s'ajusta als interessos, les capacitats i les expectatives de futur. Quines són les carreres universitàries més fàcils?
Cada cursa té el nivell de dificultat quan s'estudia de forma conscient
La reflexió entorn del nivell de dificultat de les carreres més fàcils sol derivar en una comparació amb aquelles titulacions que, per contra, destaquen pel seu alt nivell de complexitat. Encara continuen existint prejudicis i estereotips que perpetuen una visió reduccionista de les carreres de ciències i lletres. Amb freqüència, aquestes últimes es perceben com a més senzilles que les que aprofundeixen al voltant d'un objecte d'estudi que s'emmarca al camp científic.
La percepció al voltant del nivell de dificultat d'una carrera adquireix diferents perspectives mitjançant l'experiència concreta dels estudiants que han afrontat el procés en algun moment. Les carreres vocacionals també poden plantejar enormes dificultats com passa amb aquelles assignatures on l'alumne no aconsegueix els resultats esperats. Tot i això, els obstacles adquireixen una dimensió diferent quan es contextualitzen en el marc d'un projecte que s'alinea amb els interessos personals. En aquest cas, les dificultats no desapareixen del tot, sinó que se simplifiquen. És a dir, tenen un sentit diferent.
Si voleu fer la vostra matrícula en una carrera universitària, no us deixeu condicionar per l'opinió d'altres persones si els vostres comentaris us fan creure que un repte és excessivament complex. Tampoc infravalors el nivell de dificultat d'aquelles carreres que de vegades es presenten com a excessivament senzilles. El procés acadèmic sempre és personal i el punt de vista és individual. En definitiva, escull una titulació que impulsi el teu desenvolupament professional i humà.
La cerca de l'excel·lència no és senzilla
Finalitzar una carrera universitària és un objectiu important per a lalumne. L'estudiant arriba a la meta després d'un llarg camí marcat per la constància, la superació i l'afrontament de les dificultats. I un alumne pot sentir que se n'infravalora el nivell d'esforç quan escolta comentaris poc argumentats sobre el suposat baix nivell de dificultat del programa que ha cursat. Ser un excel·lent professional, no és un repte senzill. Arribar a ser la millor versió d'un mateix a l'àmbit acadèmic, no és fàcil. En definitiva, la cerca de l'excel·lència adquireix un sentit valuós en qualsevol context: en carreres de ciències i lletres. I el procés sempre és exigent a nivell humà, intel·lectual i emocional.
Quines són les carreres universitàries més fàcils? La dificultat en qualsevol cursa té diferents maneres de manifestar-se. Per exemple, un alumne que vol obtenir les millors notes perquè sap que en depèn, en part, la possibilitat d'aconseguir una beca, és conscient de la pròpia complexitat que presenta aquest objectiu en qualsevol carrera.